Ahir vaig acabar de llegir Harry Potter and the Deathly Hallows (J. K. Rowling 2007). No spoilers, don’t worry. Només diré que em va sorprendre el nivell de crueltat que assoleix el llibre, amb més morts que tots els altres llibres de la saga junts. També afegiré que m’ha semblat un final molt digne i adequat per al univers Harry Potter, així que puc dir que, en general, he quedat satisfet. De totes maneres continuo sostenint que Sirius Black és un personatge brillant i interessantíssim però que, en canvi, està horriblement desaprofitat.

 Em sento una mica brut d’haver-lo llegit a tanta velocitat. Suposo que més endavant ja el tornaré a repassar, així com tota la saga, amb més calma i sense l’ànsia de saber el final de la història. Recordo que en algun lloc vaig llegir que el Woody Allen deia alguna cosa així com: “I took a speed reading course and read War and Peace in twenty minutes. It involves Russia.” No és el cas però una mica sí que em fa sentir com si no hagués estat prou llaminer i no l’hagués gaudit amb prou calma. Així que, a aquelles i aquells que encara no l’hagueu acabat però que us moriu de ganes de saber el final, poseu un punt de llibre entre les pàgines que esteu llegint, tanqueu-lo, deixeu-lo sobre la tauleta de nit i reflexioneu. “Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.”